 |
| Font de la Bocamina |
 |
| Cova de Mahoma |
 |
| Coves de Suera Alta
Ruta
Des de l'esglèsia de Suera agafem el carrer Major fins eixir del poble i desembocar a una camí asfaltat que seguim a l'esquerra.
Aviat pal de senyalització, continuem direcció al castell i font de Castro.
Travessem el riu i seguim pel camí vell de Castro, en alguns trams empedrat.
Passem un primer desviament al castell i al poc ens trobem a la dreta una séquia i immediatamet dalt del camí una paret, darrere es troba la cova de Quico Pato. Per accedir cal salvar el talús que hi ha des del camí i buscar la senda poc definida.
Passem un segon desviament i seguim el camí. Més endavant a la part de baix, junt al riu, veurem una gran bassa, un poc enllà a la nostra esquerra naix una senda -marques verdes- que ens duu a la font de la Bocamina. Retornem al camí per una senda que ix als poc metres per la vora de la font també marcada.
Agafem el proper desviament direcció al castell de Mauz -hi ha un parell de casetes a la part de dalt-, passem per un corral enrunat fins arribar a una cruïlla, seguim a l'esquerra cap al corral d'Antoni.
Després del corral la senda en ascens fa dos revolts, després 50 m. aprox., trobem a l'esquerra unes fites d'on naix la senda que en forta pujada i en uns 200 m. desemboca a l'entrada de la cova de Mahoma que no té cap dificultat per visitar-la.
Desfem el camí i retornem a la cruïlla, anem direcció al castell.
Als poc minuts la senda es bifurca, per la dreta pujaríem al castell, nosaltres continuem a l'esquerra en continu descens.
Un metres abans de trobar-se una caseta completament derruïda, agafem la senda que ix a la dreta en descens, en pocs minuts estem a les coves de Suera Alta.
Retornem a la senda i seguim cap avall fins retrobar-se amb el camí de Castro, sols ens queda creuar el riu i tornar al poble.
Distància: 10 km.
Temps: 3 hores.
Hem tingut un xicotet problema amb el gps i no tenim el track.
|
3 comentaris:
Juanfran, que no dius res?
Va, home, digues alguna cosa...
Bé, després de les moltes peticions que hi han, vaig a dir algo.
La ruta molt bonica com totes les que hem fet per Sueras, pero es una llástima que tenint un restaurant tan propet i bó, no es quedem algún día a fer un agape.
Publica un comentari a l'entrada