 |
| Cim del Menetjador -1352m.- |
La Ruta
Deixem els cotxes a l´aparcament del Santuari de la Font Roja. Pujem unes escalinates per anar a la glorieta dels Paellers, els passem i agafem la pista a la dreta, prompte a la nostra esquerra la Cova Gelada, seguim i arriben al Pla de la Mina -hi ha una reproducció d´una carbonera i un forn de calç-, a la part alta un mirador -magnifiques vistes del bosc i de la Serra Mariola-. Seguim el camí i passem pel Pla dels Galers, més avant a la nostra dreta el Mirador de Pilat, continuem la caminada i arribem a la Masia de Tetuan - semiderruida-, hi ha un teix centenari. Des de l´era de la masia, junt al teix, en direcció sud i de pujada, naix un senderet que agafarem cap a la cresta de la muntanya. El sender sense perdua ens du al pic de la Teixereta-1350 m- (15´ des de la masia). Seguim el sender en direcció est, baix ja podem veure la pista a la que anem a parar. Una vegada en la pista anem a l´esquerra per veure la Cava Coloma. Tornem per la pista en ascens fins a un diposit d´aigua i agafem la senda cap a la caseta de vigilància forestal. Per darrere de la caseta ix una senda que ens deixa en el cim del Menejador -1.352m-. Desfem el camí fins el diposit d´aigua i continuem la pista a la dreta de baixada. A un 150m. es trobem una senda a l´esquerra que s'interna per un explendit bosc i que desemboca en el Pla de la Mina. Des d´ací seguim el camí cap al paellers i després al Santuari.
Distància: 8,17 kilómetres
Altitud min: 1.059 m., max: 1.358 m.
Desnivell acum. pujant: 372 m., baixant: 370 m.
Grau de dificultad: Facil
Temps: 4 hores
3 comentaris:
Ruta que et deixa bocavadat, encara més, si vas acompanyat de un grup tant meravellós, y amb personatges tan ilustres com la Nadia Comaneci (que ens va deleitar en la barra fixa), y menjar (per cert, no va h'estar a l'altura del día) servin-te el mismissim "Paquirrin".
Corta pero bonita ruta en uno de los bosques emblemáticos de nuestra comunidad. Hace mucho tiempo que no voy por allí, habra que pensar en remediarlo.
Saludos a todos lo compañeros del centro.
Per fi hem anat a la Font Roja i en la tardor per vore la sinfonia de colors, com diria la meua amiga: amunto bonico. Ara que, la caminata no seria el mateix si no fora perquè la companyia era immillorable. Sols ens falta acertar en l'aspecte gastronómic. Total: un bon dia passat!!!!
Publica un comentari a l'entrada